top of page

Protocol antiagressions

 

CONSIDERACIONS I OBJECTIUS

Des de la comissió de cures de QRambla hem decidit abordar les agressions masclistes i altres tipus de violències a partir de l’elaboració d’un protocol. Aquest respon a la necessitat d’articular una resposta col·lectiva als fets masclistes que es puguin produir dins l’espai de ball, i per extensió, a totes aquelles activitats que es realitzin sota el paraigües de QRambla. 

 

Aquest protocol parla d’agressions masclistes però també ajudarà a detectar altre tipus d’agressions, ja siguin per raons d’orientació sexual, racisme, de gènere, de sexe, econòmiques, polítiques, culturals, etc. Mencionar que aquest protocol NO serà una eina per abordar aquestes violències però sí per detectar-les i acompanyar la persona en el moment. 

Som conscients que la violència és quotidiana i que en gran part està normalitzada i invisibilitzada. És per aquest motiu que tenim la necessitat de decidir col·lectivament com prevenim les agressions masclistes i com actuar quan es produeixen. 

 

La violència masclista pot ser exercida voluntària o involuntàriament, conscient o insconscientment. Aquest protocol pretén identificar el tipus de violència exercida i l’acció pertinent. La violència masclista pot ser detectada per qui la pateix o no; és per això que en el document s’abordaran les pautes a seguir sigui quina sigui la manera en la qual s’hagi detectat una agressió.

L’objectiu del protocol és garantir un espai segur per a totes les persones que hi siguin presents, i proporcionar eines i pautes per si succeeix una agressió de qualsevol tipus. 

L’associació QRambla no tolerarà cap agressió masclista a cap dels actes organitzats per aquesta. I es compromet a posar en marxa el protocol en el cas que sigui convenient. 

 

En aquest protocol, trobarem:

1- Conceptes bàsics

2- Objectius

3. Prevenció

4. Classificació d’agressions i accions 

5. Actuació per part de l’equip de cures si es produeix una agressió

 

  1. Conceptes bàsics

Segons la Llei 5/2008 la violència masclista és 

“la violació dels drets humans a través de la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat” 

 

Ens sembla important remarcar, com a signe menys evident de violència però igualment important a l’hora de detectar-la, les violències més difícils de detectar, que serien les situacions subtils reproduïdes sistemàticament amb la voluntat de reforçar el poder/domini masculí en allò quotidià i que atempten a un col·lectiu concret (les dones i persones subalternes en el sistema patriarcal, com les persones del col·lectiu LGBTIQ+). 

 

És important parar atenció en els espais de ball, ja que aquests micromasclismes poden ser-hi presents i ser símptomes d’un problema de fons. La detecció i actuació en aquests casos “quotidians” és una bona eina de prevenció a actuacions d’agressió masclista més severs. 

Per exemple: imposar un rol dins del ball i que l’altra persona no estigui d’acord, insistir per ballar, alçar el to de veu, envair l’espai propi de l’altra…

 

  1. Objectius del protocol 

    1. Objectius generals:

      1. Generar un espai segur i inclusiu de ball per a totes les persones, sense excepció. 

      2. Actuar en els casos d’agressions que hi hagi en els espais de ball.

    2. Objectius específics:

      1. Posar per escrit accions que s’hauran de dur a terme en el cas que hi hagi una agressió.

      2. Deixar clara una classificació que faciliti a l’associació reconèixer i actuar segons convingui, deixant a un costat la subjectivitat i la interpretació personal… 

      3. Tenir una mirada comuna dins l’associació: feminista, LGTBIQ i antiracista. 

  2. Consideracions prèvies

En aquest apartat s’anomenen els criteris que han de regir la gestió d’agressions masclistes. Abans però, volem ressaltar que és important que la persona agressora es responsabilitzi del que ha fet i estigui disposada a treballar per a no tornar a agredir. Entenem que cada cas pot ser diferent i pot requerir ajustos. A més, volem tenir en compte sempre el parer de la persona agredida i, si ho demana, mantenir el seu anonimat. 

 

  1. Quan es produeix una agressió es parteix de com s’ha sentit la persona agredida. 

  2. No es qüestiona mai l’agressió. 

  3. És important que la persona agressora es responsabilitzi del que ha fet.

  4. Les agressions no caduquen. 

  5. Es parteix del fet que hi ha diferents nivells de privilegi i, que per tant, cada agressió és un cas diferent si es tenen en compte els diferents eixos d’opressió. 

  6. Quan ens referim a qui ha patit l’agressió utilitzem el concepte de persona agredida i no de víctima. 

  7. El protocol no té una voluntat de punició. Partim de la base que una persona que agredeix pot canviar, treballar-s’ho a nivell personal per no tornar a agredir, per tant, no es pretén «condemnar» públicament. No es pretén que surti a les xarxes. 

  8. Des que es fa pública una agressió aquesta passa a ser un problema del col·lectiu. No ens referim a publicitar-ho sinó a assumir-ho col·lectivament. 

  9. Entenem que cada cas pot ser diferent, que volem tenir en compte sempre el parer de la persona agredida i, si ho demana, mantenir el seu anonimat.

  10. Treballarem el conflicte com a font de coneixement, perquè som conscients que la nostra cultura fa que sigui difícil reconèixer els errors i gestionar les tensions. 

  11. El protocol s’activa quan hi ha una agressió a la zona de ball o a l’espai on s’ha organitzat la festa o festival. 

  12. Si una persona de la comissió està implicada (manté un vincle personal estret amb la persona agressora o agredida) no haurà d’intervenir en la gestió del cas. Altra gent que també tingui un vincle personal estret amb alguna de les persones implicades també haurà de privar-se de no presionar ni condicionar la Comissió o l’assemblea.

  13. Com a norma general es manté l’anonimat de la persona agredida. Però com que cada cas té les seves peculiaritats tindrem en compte el seu parer en cas que demani el contrari. 


 

  1. Detecció 

La detecció i identificació de les violències masclistes que es produeixin dins l’espai de ball, és imprescindible per poder elaborar una resposta adequada en forma i proporcionalitat. 

És important, també, per definir un marc en les que totes les persones que conformen l’associació es responsabilitzin de les violències que poden exercir-se i sàpiguen quina mesura es prendrà en funció de cada cas. 

 

Diferenciem les violències segons el tipus: sexuals, físiques, ambientals i psicològiques i cada una d’elles segons 4 nivells de gravetat (l’enumeració de les agressions a dins de cada nivell no correspon a cap jerarquia) . En funció del grau s’abordaran en conseqüència per part de la Comissió Antiagressions.

bottom of page