Què és el Ball Folk?  

 Ball de plaça per a totes i tots

La humanitat ha dansat des de la nit dels temps. És impossible anar tirant enrere per descobrir-ne l’origen. Els homes primitius segurament ballaven com a forma d’expressió o com un acte religiós.

Malgrat tot, de les danses que ballem avui en dia podem trobar-ne les arrels en l’època medieval com a substrat de moltes de les danses posteriors al segle XVII.

A les corts reials es ballava per relacionar-se i divertir-se. Als pobles es ballava per celebrar festivitats patronals o esdeveniments socials com la fi de la sega o l’arribada de la primavera. Celebracions que sense dubte tenen un origen pagà, anterior al cristianisme.

 

A la plaça major s’hi congregaven els habitants del poble i de les masies properes. Poques ocasions al llarg de l’any tenien de trobar-se i conèixer gent ja que la vida discorria en la monotonia de les tasques diàries al camp i a la casa. Cadascú lluïa les seves millors gales, fent ostentació  del seu nivell social i econòmic. Les autoritats segurament anirien davant de tot. Si el ball tenia lloc en un camp particular, o a l’era d’una casa, l’amo i senyora podien fer una volta d’honor, o el primer ball.

És el moment en que els fadrins i hereus guaiten a les minyones i pubilles. Les danses són col·lectives, es proven diverses parelles, somriures i mirades furtives indicaran qui prefereix ser escollida per festejar. Es coneixeran i tindran ocasió de parlar i dansar en parella en d’altres balls, que segueixen essent col·lectius però sense canvis de parella.

 

Paral·lelament a aquestes danses comencen a aparèixer a partir del segle XIX danses en parella. Provenen de les corts europees.

 

A principis del segle XX comença un fenomen de despoblament rural, accentuat durant els anys 20 que fa que es perdin de manera sobtada molts costums i tradicions. És en aquesta època en que els folkloristes comencen a anar de poble en poble recopilant tonades, balls i tradicions, algunes de les quals ja feia dècades que s’havien perdut i només la gent gran en tenia algun record. Als anys 50 i 60 hi ha un segon període de despoblament rural, amb el seu conseqüent estudi de les tradicions per part de gent entestada en recuperar i no deixar perdre el folklore, també com a resposta a l’aniquilació cultural que es vivia amb la dictadura.

 

A Catalunya en particular, les dictadures han estat un altre factor de pèrdua de molts balls i tradicions, per la prohibició del folklore propi i els intents d’assimilació cultural.

 

En l'imaginari col·lectiu contemporani la sardana apareix com a única dansa catalana, però això no és pas veritat, si bé ni els sardanistes coneixen altres danses ni les saben ballar.

El ball pla, les bolangeres, els rotllets o els patatufs eren danses bastant esteses pel país.

 

Existeixen però balls i danses associades a una zona geogràfica en particular:

Els balls de gitanes a la zona del Vallès.

Les jotes, els boleros, les mateixes i els fandangos a les Illes Balears.

La jota, ballada a bona part del domini lingüístic català i actualment ballada només al sud.

Les seguidilles al País Valencià.

 

I tenim també balls específics d'un poble com podria ser:

El Ball del ciri d'Argentona.

La Cascavellada d'Arles.

La Dansa de Castellterçol.

Per conèixer més ballades de folk arreu del territori català consulteu l'Agenda del Cercle Folk. Allà hi trobareu també un llistat de grups de música folk actual, i un recull de les escoles de música actualment en marxa.

©2018 by Associació de Músics i Balladors de Girona QRambla. Proudly created with Wix.com